FOTÒGRAFS PER LA PAU

SRI-LANKA

2011-02-15T11:34:00.000+01:00

DIGNITAT I CULTURA CONTRA OPRESSIÓ

HOMENATGE A LES VICTIMES DEL STUNAMI AL SUD EST ASIATIC

2010-12-26T13:26:00.004+01:00

PER ELLS TAMBE AVIA DE SER NADAL

PER ELL TAMBE AVIA DE SER NADAL

HOMENATGE A LES VICTIMES DEL STUNAMI AL SUD EST ASIATIC

2010-12-24T10:18:00.004+01:00

PER ELLS TAMBÉ ERA NADAL

HOMENATGE A LES VICTIMES DEL STUNAMI AL SUD EST ASIATIC

2010-12-23T11:24:00.000+01:00

HOMENATGE A LES VICTIMES DEL STUNAMI AL SUD EST ASIATIC

2010-12-22T10:48:00.002+01:00

PÈR ELLS TAMBÉ AVIA DE SER UN BON NADAL

HOMENATGE A LES VICTIMES DEL STUNAMI AL SUD EST ASIATIC

2010-12-22T10:46:00.000+01:00

HOMENATGE A LES VICTIMES DEL STUNAMI AL SUD EST ASIATIC

2010-12-20T11:43:00.002+01:00

IN MEMORIAM A LES VÍCTIMES DEL TSUNAMI DEL SUD EST ASIATIC DE FA 6 ANYS

2010-12-19T10:42:00.010+01:00

L PROPER DIVENDRES DIA 24 DE DESEMBRE FARA 6 ANYS DEL TSUNAMI QUE ES VA EMPORTAR PER DEVANT LA VIDA DE MILERS DE PERSONES

http://es.wikipedia.org/wiki/Terremoto_del_oc%C3%A9ano_%C3%8Dndico_de_2004

AQUETS DIBUIXOS VAREN SER FETS PER ELS NENS I NOIS I NOIYES DE LA ESCOLA DE “ KINIYA CENTRAL COLLEGE “ POC DESPRES DEL TSUNAMI I RESUMEIGEN TOTA LA MAGNITUT DE LA TRAGEDIA

Las fotografies que seguiran en dies posteriors volen ser un homenatge den Miquel Ruiz i de Fotògrafs per la Pau a les víctimes del Tsunami del sud ests Asiàtic

També volen ser de agraïment per la tendra i calorosa acollida dels seus habitants en els mesos posteriors a la delegació de Fotògrafs per la Pau que va anar a Sri Lanka per posar en marxa la campanya solidaria per Kinniya

IN MEMORIAM

Cotxe Funerari en Venda

2009-12-05T20:55:00.010+01:00

ES VEN COTXE FUNERARI DEL ANY 1929.
Els beneficis de la seva venda seran per l’ ONG Fotògrafs per la Pau per un projecte solidari a Àfrica destinat als Nens Soldat.
Interessats amb la seva adquisició poden contactar amb el president de l’ ONG Miquel Ruiz telf. 615 503 393 o bé a fotografsperlapau@gmail.com

Pomes Solidaries a Torroellla de Montgri

2009-12-05T20:39:00.005+01:00

Continuant amb la Campanya "POMES SOLIDÀRIES" el dimenge dia 29 de desembre 2009 varem estar convidats per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí a participar a la Fira de Sant Isidre amb una parada solidària que ens va proporcionar el mateix ajuntament en un dels carrers d'aquesta població Empordanesa.

Pomes Solidaries a Caldes de Malavella

2009-11-28T22:20:00.007+01:00

Convidats per el ajuntament de Caldes el passat cap de setmana el 22/11/2009/ varem assistir a la fira solidaria de Caldes de Malavella on varem tenir una bona acollida per tant si el proper any ens conviden repetirem
Gracies a tots per la vostra Solidaritat

Pomes Solidaries a Girona

2009-11-13T21:40:00.018+01:00

Projecte “Fot-li Queixalada a la Fam “
Desprès de unes setmanes d’intensa activitat per fi la cosa comença a rutllar i el projecte “Fot-li Queixalada a la Fam “ projecte Watoto Wazuri – Gulu ( Uganda ) ja dona els primers fruits ahir es varen transferir els primers 3.000 € a la escola de Gulu , per tant el projecte esta en marxa .
La Cronologia es la següent:
• Abril – Primer contacte telefònic amb en José Carlos Rodríguez Soto per parlar de la seva feina a Uganda .
• Maig – Barcelona- Primera trobada amb en José Carlos d’on surt la possibilitat de fer un micro projecte a Gulu.
• Juny – Girona – Conferencia , presentació dels llibres de José Carlos a Girona i posem els fonaments per fer el projecte a la escola de Gulu.
• Setembre – Girona- de Fotògrafs per la Pau surt la idea de la Poma Solidària, desprès d’una prova pilot de vendre pomes solidaries a la festa major de la Devesa de Girona amb un cert èxit de 300 pomes a 1 €, es decideix tirar endavant el projecte d’intentar en 5 dies i 5 nits vendre 20.000 kg.
• Setembre - Primera reunió amb en Joan Caball president de la Unió de Pagesos. Es dona per bona la idea i es fa una primera reunió amb la Cooperativa Costa Brava entre Joan Caball, Alex Creixell, Venanci Grau i Miquel Ruiz .
• En el transcurs de la reunió es posen las vases de la cooperació entre Fotògrafs per la Pau , Unió de Pagesos i Poma de Girona.
• Contactes amb l’Ajuntament de Girona 100 x % positius tant amb l’alcaldessa com amb diferents regidores i es troba un espai i unes dates idònies per muntar la parada a Girona.
• La Presidenta del Consell Comarcal se suma al projecte posant al nostre abast les bosses reciclades necessàries per vendre les pomes.
• A partir d’aquí l’activitat de la campanya és d’una intensitat total, on tots el membres de Fotògrafs per la Pau recolzats per un bon grapat d’amics posa en marxa el projecte de posar a la venda 20.000 kg de pomes Solidaries.
• Octubre dia 8- Muntem la parada i comença l’aventura. Tenim 10.000 kg queden per davant prop de 120 hores Non Stop per intentar vendre les pomes i aconseguir el repte.
• 5 dies i cinc nits donen per una quantitat increïble de anècdotes vells amics retrobats a la parada de les “Pomes Solidaries “, nous amics que s’incorporen a la multitud de potencials protectors de F x P , gent que compra pomes i de tornada ens porta pastis de poma , gent que no vol pomes però las compra per el Banc dels aliments ( per el Banc dels Aliments es recullen mes de 1.500 kg que sumats al més de 1.500 kg que dona Fotògrafs per la Pau sumen un total de 3.438 kg ).
Al final de tot plegat el resultat es de uns 9.000 kg venuts que sumats a les samarretes i bosses de roba donen un total de calaix de 11.128 €
En aquesta quantitat cal incloure els 2.000 € que ei aporta el ajuntament de Girona per les pomes de les escoles
La valoració es pot fer en dues bandes, la moral un èxit total tant per el nivell solidari de Girona i las seves comarques, com per la gran participació de gent de les més diverses procedències a la parada.
Serveixin en definitiva les imatges que segueixen a continuació per donar les gràcies a tothom que ha participat d’aquet projecte
Continuarà............

Pomes Solidaries a Sils

2009-11-13T21:27:00.006+01:00

La Parada de les Pomes Solidaries a Sils portada per la Dolors Coromines la Marta Guixeras i la Cristina Gixeras ( Fotos Cristina i Marta Gixeras )

Projecte Fot-li Queixalada a la Fam

2009-11-13T21:12:00.017+01:00

Escola Orfanat de Gulu Uganda i dibuixos dels nens de la escola Watoto-Wazuri

Pomes Soliaries

2009-09-21T09:17:00.031+02:00

A Totes i a tots Moltes Gracies
la “ Poma Solidaria” va ser un exit no tant monetàriament parlant sinó per la participació de la gent i sobre tot de la mainada
El que segueix a continuació es un recull de fotografies del que van donar de si les dues Jornades de Fotògrafs per la Pau i la “ Poma Solidaria”
Continuarem el proper mes de Octubre fins a llavores
Fotos - Cristina Guixeras/ Jordi Roure / Miquel Ruiz

Amigues amics una vegada passat el parèntesis de les vacances Fotògrafs per la Pau ens tornem a posar en marxa , aquet cop en direcció a Africà
Aquet cop continuem amb el suport de la Diputació de Girona des de la area de Cooperació i axi mateix contarem amb el inestimable suport de la Unió de Pagesos que amb el seu president al cap san posat al nostre servei juntament amb las cooperatives i altres pagesos particulars per portar a terme una campanya que anomenarem
POMA SOLIDARIA
La poma solidaria pretén diversos objectius per el principal de ells seria aconseguir la financiaçiò necessària per portar a terme un micró projecte a Uganda .
El projecte pretén proporcionar el cicle d’educació infantil, amb un nivell de qualitat acceptable, i una adequada alimentació dels nens en situació de vulnerabilitat de barris de les afores de Gulu (Uganda) la escola que es beneficiaria de aquet projecte serà la escola de infantil “Watoto Wazuri” (en suahili, “nens bons” o “nens bonics”)
La escola acull uns 200 nens i solsamènt alguns de ells es poden pagar la educació i la alimentació
El projecte el situarem en un pressupost en torn els 12.000 € per una durada de un any al llarga de aquet any amb aquet pressupost ajudaríem a que els nens de la escola rebessin alimentació diària i axis mateix també assegurarem la seva educació bàsica i digne .
Al mateix temps amb la poma solidaria reindiviquem una llarga reindivicacio dels pagesos de poder vendre els seus productes a un preu just i aquet cop a mes de vendre’l a un preu just amb els beneficis de la venta de les pomes ajudarem tot un any una escola de Africa
Per tot exó i com a prova pilot aquet cap de setmana 18 i 19 a la Placa Miquel de Palol de Girona que celebra juntament amb tot el seu entorn la seva festa major o sigui la de la Devesa i Güell Fotografs per la Pau posara a la venta 1.000 pomes solidàries al preu de un ( 1 ) € axi com samarretes de F x P
Els beneficis de aquesta venda seran per començar el projecte de Uganda que tindrà continuació el proper mes de Octubre amb la macro parada que muntarem al centre de Girona amb 20.000 kgs de pomes cedides a un preu just per las cooperatives de les comarques de Girona i de ......???
El repte de Fotògrafs per la Pau i de la Unió de Pagesos serà la de vendre aquestes pomes en el mini’m de dies possibles
Vendrem el Kg de poma a preu de mercat dons no volem en cap oment perjudicar a ningú i a mes em de tenir en conta que el que volem fer es obtenir el màxim de beneficis possibles per assegurar el projecte de Gulu durant un any .
Els veneficis de la venta de las pomes seran per el projecte de la escola infantil “Watoto Wazuri” de Gulu
Axis mateix voldríem fer una crida perquè tots aquell ciutadans de les comarques de Girona que vulguin col·labora en el projecte ens ajudessin al mateix temps a portar endavant un altre reindivicacio i es que tothom que vingui a buscar pomes porti la seva pròpia bossa
Eradiquem el plàstic i axis també ajudarem a Africà i ens ajudarem a nosaltres mateixos

Viatge al cor de la Malarià

2009-03-30T20:19:00.009+02:00

Si algú esta interessat a poder llegir el reportatge de Presencia li puc passa els PDFS perquè cels poguí imprimir i llegir el tema ( podeu contactar amb )
miquelruizaviles@gmail.com

Projecte Libèria : Eradiquem la Malària

2009-03-29T21:18:00.050+02:00

El que segueix es una sèrie de imatges del nou projecte de Fotògrafs per la Pau que conjuntament amb la Diputació de Girona estem portant a terme a Libèria i mes concretament a la zona de River Gee .
El projecte donarà suport a una població flotant de prop de 70.000 persones.
El projecte s’ esta desenvolupant en aquets moments amb la col·laboració sobre el terreny de Mentor Initiative i el director del projecte Jeronimo Candela que segueix des de la mateixa Libèria .
La aportació de la Diputació per el projecte ha esta de 60.000 €
El que segueix és la mirada del fotògraf Miquel Ruiz per avaluar la necessitat de portar a terme el projecte .
Les properes imatges del projecte seran las d`haverrlo realitçat

El blog torna a ser Operatiu!

2009-02-24T18:48:00.003+01:00

Després de temps sense estar operatiu el blog, malgrat continuar la feina de Fotògrafs per la Pau, intentare'm posar el blog al dia a partir d'ara. Com a mostra el neixement d'una de les últimes vedelles del Projecte Krava.

El criminal Radovan Karadzic, detingut !!

2008-07-23T13:05:00.002+02:00

En memòria dels milers de víctimes innocents de les massacres que va ordenar el serbi Radovan Karadzic...

Recull de la premsa catalana i espanyola, linkeu a cada mitjà per accedir a la informació:

Agencia Catalana de Notícies: El president del Consell d'Europa, Lluís Maria de Puig, afirma que la detenció de Radovan Karadzic 'permetrà finalment fer justícia.
TV3 i Catalunya Ràdio: La detenció de Karadizic.
AVUI: El judici final de Karadzic.
El Periódico: El periodista bosni Boban Minic explica la seva reacció.
El Punt: Karadzic, detingut.
Diari de Girona: Karadzic, detingut
La Vanguardia: El Tribunal Internaciona de la Jaia espera Karadzic.
Vilaweb: Sèrbia lliura Karadzic i s'apropa a la UE
El Pais: Extradicció de Karadzic a la Haia.
El Mundo: Karadzic, detingut
Le Monde: Les víctimes de Karadzic (en francès).
BBC: Karadzic vol defensar-se ell mateix (en anglès).

KRAVA 2008

2008-07-07T11:54:00.005+02:00

Des de la la II Guerra Mundial, Europa ha tornat a viure la vergonya d’una matança gegantina. La que va tenir lloc entre el 10 i el 14 de juliol a Srebrenica. L’exèrcit serbi va massacrar mes 15.000 civils bosnis desarmats , tots ells homes i els més joves de 14 anys d’edat. Encara avui, a banda d’aquests 8.307 morts, hi ha prop de 6.000 desapareguts que poc a poc es van trobant a les diferents fosses comunes repartides per tot el territori de Srebrenica i la població veïna de Zepa.

Fotògrafs per la Pau és una de les associacions convidades a assistir als actes d’homenatge a les víctimes. Entre els actes, es donarà sepultura a 307 cadàvers que, 13 anys més tard, han estat identificats gràcies a les anàlisis de l’ ADN.

L’acte en record a les més de 8.307 víctimes de la matança de Srebrenica és organitzat per l’ Associació Mares de Srebrenica, formada per les dones familiars dels difunts. Moltes d’aquestes dones avui dia encara reben amenaces de mort per part de paramilitars serbis.

Aquesta es la crònica Fotogràfica del acte de homenatge a les 8307 víctimes del feixisme

Fotògrafs per la Pau i la Diputació de Girona tancaran la tercera fase de la campanya solidària de lliurar vaques i ovelles a Srebrenica per impulsar l’economia d’aquesta zona de Bòsnia

Fotògrafs per la Pau i la Diputació de Girona es traslladaran dimecres, dia 9, a Srebrenica (Bòsnia) per lliurar la darrera remesa de vaques i d’ovelles que s’han comprat en una campanya solidària anomenada “Krava” (vaca, en bosni) i que va començar l’any passat. Srebrenica, situada al nord-est del país balcànic, va ser una de les zones de guerra durant el conflicte militar a les repúbliques balcàniques d’ara fa 16 anys.

Ara fa 13 anys, els serbis van massacrar més de 8.000 civils desarmats els quals van ser enterrats en foses comunes.

Per això, Fotògrafs per la Pau va decidir impulsar una campanya per reactivar l’economia local a través de microgranjes d’explotacions ramaderes.

L’any 2007, després de recollir uns 50.000€ d’aportacions, van poder lliurar la primera remesa de vaques i d’ovelles a les famílies de Srebrenica. Dimecres vinent, dia 9, el president de Fotògrafs per la Pau, el fotoperiodista Miquel Ruiz, i la Diputació de Girona, representada pel diputat Pere Trias, tancaran finalment la campanya “Krava” amb el lliurament de les darreres vaques i ovelles gràcies als 12.000€ aconseguits entre aportacions particulars i des de la Fundació Territori i Paisatge.

La campanya “Krava” té les següents xifres definitives: 70.000€ recaptats que han permès adquirir i lliurar 150 ovelles i 45 vaques.

El millor, però, és saber que els primers animals donats el 2007 ja han criat i per tant han permès iniciar el camí – difícil i massa llarg- de la recuperació econòmica i vital de Srebrenica.

Vaques de la entrega de 2007 al seus estatbles

Els diputats Gironins Miquel Calm , Pere Trias i Pilar Mundet entregan la ultima remesa de vaques a Srebrenica

Vaques de la entrega de 2007 al seus estatbles

Vaques de la entrega de 2007 al seus estatbles

Ovelles de la entrega de 2007

Un dels nous vedells del projecte Krava 2007

El diputat Miquel Calm comprovant la salut de una de les vaques entregades al 2008 en presencia de Pilar mundet i el diputat de Cooperacio Pere Trias

Arribada de les Kravas 2008

2007-11-24T10:39:00.000+01:00

Em rebut el premi LIBERPRESS FRANCE de associacions però millor explicaro amb imatges NO !!!!!

Tots els guardonats

El President de Fotografs per la Pau fent el discurs de agraiment

Discurs de agraiment i al mateix temps de compromis a seguir trebellant

Paraules de agraiment sota la mirada del amic Josep Riera

Un premi que es un premi a la societat de las comarques de Girona per la seva solidaritat
Un premi rebut de mans del bon amic Josep Riera president del col-legit de Arquitectes de Girona

Tos els premiats amb el President de la diputacio Enric Vilert

Diferentes maneres de treballar per Bosnia el mateix reconexement

Premiats feliços

Las Mares de Srebrenica rebent els seu Premi

Pere Trias Diputat de coperaciò entrega el Premi Liberpres a les Mares de Srebrenica

Las Mares de Srebrenica rebent els seu Premi

La felicitat tambe es pot mostra amb llagrimes als ulls a un reconeixement a una feina feta i a un patiment en defensa de las llibertats

EL Nº DE COMPTE
Més d'un i de dos haureu entrat en el blog per saber qui sóm i què fem. Si us manca més informació podeu trucar al nº 615 50 33 93 (Miquel Ruiz). Però si el que voleu és fer la vostra aportació en el Projecte Krava podeu fer una donació al nº de compte:Comte corrent Caixa de Girona

2030 0052 51 3300022094 Projecte Krava 2007
Moltes gràcies per convertir els somnis en realitat

L’Associació Mares de Srebrenica i Fotògrafs per la Pau reben els guardons dels premis LiberPress France d’organitzacions 2007

2007-11-14T13:50:00.000+01:00

L’Associació Mares de Srebrenica de Bòsnia i la nostra associació, Fotògrafs per la Pau, rebran els guardons dels premis LiberPress France d’organitzacions 2007, que enguany celebrarà la novena edició amb el lliurament dels premis a l’Auditori de Girona en un acte previst pel dimecres 21 de novembre a partir de les 21h.

El jurat de LiberPress France, presidit per Carles McCrach, ha considerat que les Mares de Srebrenica “són dignes de reconeixement per la seva enorme tasca i dedicació a denunciar la passivitat d’Occident davant la guerra de Bòsnia i el genocidi de Srebrenica; per haver aconseguit portar davant els tribunals internacionals als culpables de la massacre; per mantenir viva la memòria i per recuperar les despulles dels assassinats i enterrar-los dignament; i finalment, per autoorganitzar-se de manera exemplar per poder refer les seves vides i les seves economies”.

Des de Fotògrafs per la Pau és obvi que la nostra alegria pel guardó a les Mares de Srebrenica és total. Perquè tots els reconeixements no seran mai suficients per mostrar la vàlua i la valentia d’aquestes dones que mantenen viva la flama de la dignitat ahir, avui i demà.

Pel que fa al premi LiberPress France exaqueo que hem rebut Fotògrafs per la Pau, ens limitarem a reproduir la consideració del jurat: “els premiem per la seva gran tasca de denuncia –mitjançant els reportatges i les exposicions i les campanyes de sensibilització- i per la seva eficaç tasca humanitària a Sri Lanka i a Bòsnia, especialment pel projecte Krava 2007.

En nom de Fotògrafs per la Pau només dir-vos dues coses. La primera, moltes gràcies. La segona, us esperem el dimecres 21 de novembre, a les 21h, a l’Auditori de Girona per solidaritzar-nos amb les Mares de Srebrenica. No hi falteu!!

Projecte Krava

2007-09-25T23:17:00.000+02:00

Fotògrafs per la Pau entrega un centenar d’ovelles i vint vaques a les vídues víctimes del genocidi de Srebrenica El dissabte 22 de setembre una delegació de cinquanta persones, la majoria d’elles gironines, van viatjar fins Srebrencica (Bòsnia-Herzegovina) per fer entrega del bestiar que s’ha comprat amb els diners recollits dins el projecte Krava. Fins al moment, s’han recollit més de 40.000 euros que han servit per comprar 20 vaques i 100 ovelles. Les beneficiàries han estat les dones de la zona, moltes d’elles vídues, que han tornat a les seves cases després de viure quasi una dècada en camps de refugiats dins el seu propi país. El projecte l’ha impulsat Fotògrafs per la Pau, a petició de l’associació de les Mares de Srebrenica i Zepa, amb la voluntat de proporcionar un ajut perdurable perquè aquestes dones puguin tirar endavant amb una certa seguretat econòmica. El projecte es completarà al desembre, quan en Miquel viatgi de nou a Srebrenica per fer entrega d’una segona remesa de bestiar. En total, Fotògrafs per la Pau haurà reunit 60.000 euros. El matí del 22 va començar el repartiment de material a una escola dels voltants d’Srebrenica. Tota l’expedició gironina, acompanyada per la presidenta i d’altres membres de l’associació Mares de Srebrenica, vam anar a una escola per fer entrega d’un ordinador nou, un de segona ma i dues caixes amb quaderns i bolígrafs. L’escola estava plena (tot i que és dissabte i no hi ha classes) i els nens i els professors van rebre amb els braços oberts l’ajut provinent de l’ONG gironina. En total, es podran repartir deu ordinadors nous (valorats en 10.000 euros i comprats per la Diputació), tretze d’antics i nombrós material escolar i roba per als nens i nenes de la zona. Totes les vaques i ovelles que s’han entregat a Srebrenica donaran llet i conrearan les terres de les dones que han retornat anys després de viure en camps de refugiats. Amb la llet, les dones podran fer formatges i mantega per vendre-la als mercats i tenir una font més per subsistir. Cadascuna de les persones que ha viatjat des de Girona per fer l’entrega del bestiar ha ‘batejat’ simbòlicament cada animal amb una cinta que duia el nom de la vaca o ovella i l’ha entregat a la seva propietària. Les dones que han rebut el bestiar -la majoria d’elles vídues que han hagut de reconstruir soles les seves cases- han agraït sincerament el gest. ‘És la primera cosa concreta que em donen després de l’horror que hem passat’, deia una dona de 58 anys que ha perdut el marit i tres fills durant la guerra. Una altra d’elles destacava que amb la vaca estarà ‘entretinguda’ i deixarà de pensar durant una estona cada dia en el seu marit, les restes del qual encara no han estat trobades.

Krava, final

2007-09-24T22:46:00.000+02:00

Dilluns 24

El nostre darrer dia a Bòsnia plegats el passem a Mostar. El camí fins arribar a una de les ciutats que més va patir durant la guerra és preciós. Un riu ens acompanya en tot el recorregut i les escarpades muntanyes deixen poc després pas a unes valls més suaus i àrides.

Arriben a Mostar, una ciutat que ha recuperat els edificis més emblemàtics, com el pont de Mòstar, del 1556 i que fou reinagurat el juliol del 2004. Hi ha però moltes cases que presenten una imatge espantosa. Estan totalment enderrocades per les bombes i la deixadesa ha fet que hi creixi frondosa vegetació que saluda a través de les finestres esquerdades. Visitem una mesquita des del seu interior i la guia ens explica el ritual que segueixen els musulmans per resar.

Caminant per Mòstar dóna la sensació que la ciutat s'ha convertit en un lloc de turisme habitual. A l'entorn del pont hi ha moltes botiguetes però el què s'hi ven és, en la seva majoria, de procedència turca.

Dinem en un restaurant d'un centre comercial, allunyat del què nosaltres pensaríem que és un restaurant típic bosnià.

Part de l'expedició retorna a Sarajevo on l'endemà prendrà l'avió per tornar a Girona. Alguns agafen els cotxes per refer el llarg camí iniciat dies abans fins a Sarajevo.

El final del viatge ha arribat. Abandonem Bòsnia però hi deixem part de les nostres emocions i ens enduem una bona lliçó del què no pot tornar a succeir. Mai més. Mai més.

Krava, Records de guerra

2007-09-23T22:46:00.000+02:00

Diumenge 23

Avui dedicarem el dia a visitar la ciutat de Sarajevo. L'autobús ens recull a primera hora del matí i anem fins al túnel. En temps de guerra, sempre queda l'arma de la imaginació; i això ningú els hi podia arravatar als ciutadans de Sarajevo. Després de l'embargament d'armes de l'ONU i de l'escassetat d'aliments, el fill del president bosnià va tenir la idea de construir un túnel subterrani que comuniqués la ciutat amb la única part dels afores que no estava conquerida pels serbis.

Sense la certesa de saber si es trobarien, van començar a excavar des de l'interior d'un bloc de pisos i des del pati d'una casa dels afores. Després de quatre mesos de treball i molts esforços van aconseguir unir els dos túnels. En total, 800 metres que van salvar la vida de moltes persones. Per aquest rudimentari túnel hi passaven tres cables diferents per a transportar fil telefònic, llum i aigua. Sense les mesures oportunes de seguretat, el túnel quedava ple d'aigua en ocasions i suposava un perill però era la única manera d'evacuar ferits, entrar armes a la ciutat pels combatents bosnians i entrar-hi també aliments i reserves. Afortunadament, tot i que els serbis van acrivillar la zona on creien que estava el túnel, mai van trobar-lo.

Vam tenir l'oportunitat de caminar per uns quants metres d'aquesta construcció, que es conserva encara intacte. No fa més d'un metre i mig d'alt i la sensació d'asfíxia és inevitable. La Leila ens va explicar els detalls de la construcció i vam poder veure un vídeo sobre l'ús del túnel.

Tot seguit, vam poder entrar dins la Biblioteca, un edifici del segle XVIII que tres bombes van convertir en flames i cendra durant la guerra. Milers d'exemplars van desaparèixer. La reconstruccio d'aquesta biblioteca s'està duent a terme molt lenta a causa de la falta de fons.

Una altra de les visites obligades és el cementiri de Sarajevo, construït al costat de l'estadi olímpic per enterrar els morts de la guerra. La marea blanca de làpides on descansen els morts –enterrats segons el ritu musulmà- es perd a la vista. Milers de persones caigudes per l'ànsia de terra i el rencor.

Per dinar, visitem un lloc meravellós, el Parc Princeva, un restaurant situat en una zona alçada de la ciutat que et permet contemplar una vista impressionant de la ciutat, coronada per minarets i torres d'església i una munió de teulats vermellosos.

A la tarda ens espera un dels moments més emotius del dia. Visitem el Museu d'Història de Sarajevo, on en Miquel hi té exposada de manera permanent 'Fragments de Sarajevo'. La directora ens rep amb els braços oberts. Ens explica que tenen manca de recursos; això explica la sensació de deixadesa que tenen les instal·lacions.

En Miquel fa una emotiva presentació de l'exposició que simbolitza el passat de la ciutat però també com aquesta s'ha aixecat i camina cap al futur. Al costat de grans fotografies (en realitat són fotocòpia de les originals, en blanc i negre) s'hi troben petites fotos en color de l'estat dels edificis deu anys més tard. De les paraules d'en Miquel es desprèn un amor immens per la ciutat i, com ha passat en més d'una ocasió en aquest viatge, les llàgrimes fan acte de presència.

L'exposició principal del museu ens deixa a tots bocabadats. Amb la simplesa de retalls de diari, objectes que permetien la supervivència de les gents de Sarajevo i alguns mobles, se'ns mostra què va significar la guerra per aquesta ciutat que va viure assetjada tres anys on van morir milers de persones, molts d'ells nens. Ens expliquen que la bogeria dels serbis anava tant enllà que fins i tot demanaven les notes a les escoles musulmanes per aniquilar els nens que treien millors notes i evitar que el poble musulmà de Bòsnia tingués un futur. Com es va poder permetre tot això!

Els ànims es relaxen quan els dos cantaires de l'expedició agafen la guitarra i ens canten unes quantes cançons, inclosa una cançó dedicada a Sarajevo que emociona especialment als amics bosnians que ens acompanyen.

La nit acaba en un restaurant a l'avinguda dels franctiradors, el Via del Corso, difícilment oblidable. Com si ens haguessin parat una trampa, ens demanen 42 euros per cap, amb un beure que nosaltres no hem consumit. Llarga estona de discussió (gràcies a l'anglès perfecte de l'Anna) i el jefe del local continua prenent-nos el pèl. Ironies de les coses.

Krava, l`entrega del material i de les Vaques

2007-09-22T22:45:00.003+02:00

Dissabte 22-09-2007 /06:30.

Prop de les 50 persones que hem viatjat des de Girona fins a Sarajevo per acompanyar en Miquel en l’entrega de les vaques i les ovelles ens situem ja al vestíbul de l’hotel. Tot i la son que impera, és un dia il•lusionant per tots i això es nota.

Fins a Srebrenica ens esperen quatre hores de camí, de carretera de muntanya i corbes. Com fins avui, el temps ens està regalant uns magnífics dies assolellats de final d’estiu i aquest dissabte no és diferent. Fem una petita aturada per esmorzar en un bar de carretera. " Finalment, prop de les 11 arribem a Srebrenica. El paisatge que ens ha acompanyat al llarg del viatge és magnífic: valls verdes i frondoses. És colpidor com es barreja la bellesa del lloc amb l’horror que s’hi va viure.

Per les muntanyes verdes que nosaltres ara divisem, 12 anys endarrere s’hi amagaven innocents que fugien de la mort. I les mateixes muntanyes eren rastrejades pels seus botxins. La furgoneta carregada de material escolar avança l’autobús que hem llogat per a transportar-nos d’una banda a l’altra.

En Miquel anirà a fer la descàrrega del material a les instal•lacions que les Mares de Srebrenica i Zepa tenen a l’antiga fàbrica de bateries de Potocari (escenari del cruent genocidi del juliol del 1995). Des de Girona, Fotògrafs per la Pau ha aconseguit transportar 10 ordinadors nous, 13 de segons ma, material esportiu, roba i material escolar. Tot això serà destinat a deu escoles de la zona. Mentre descarreguen la furgoneta –amb l’ajuda i la germanor de les mares- la resta de l’expedició s’espera a l’escola on es farà aquest dissabte l’ entrega i descarregada del material1. No hi ha escola però està ple de nens i nenes que corretegen al pati de l’escola.

També s’hi poden veure alguns professors, encuriosits de la zona i amics d’en Miquel que avui l’han volgut acompanyar en aquesta gran cita. Mentre esperen l’arribada del material, la Gemma, la petita de l’expedició (9anys) ensenya als nans a jugar a la poma tot dibuixant a terra el quadre per a fer-ho Per fi arriba la furgoneta i els decibels comencen a pujar. Tothom vol veure què hi ha a dins les caixes i vol sortir a les fotografies. Els tres diputats, Joan Pluma, Pere Trias i Miquel Calms, fan l’entrega del material i poc després en Miquel entra a una de les aules. Li fan dibuixar-se a ell mateix a la pissarra i tots els nens el miren atentament. No sabem ben bé si entenien el significat de tot plegat, però l’alegria de les seves cares (plenes d’enganxines de Fotògrafs per la Pau) no demanava cap més explicació .

Després de la visita a l’escola, és el torn de l’entrega del bestiar.

Trepitjar per primera vegada Potocari és una sensació difícil de descriure. Posar els peus allà mateix on saps que anys enrere van morir milers de persones i les vides de les seves famílies van quedar trossejades et fa sentir una fredor a l’ànima que et recorre fins a les puntes dels dits Malgrat tot, avui, 22 de setembre, és un dia d’alegria a Srebrenica. Una filera de mares fan cua davant dels camions carregats de vaques i ovelles.

Gràcies als 60.000 euros recollits per Fotògrafs per la Pau s’han pogut comprar 20 vaques i 100 ovelles que juntament als diners que se entregaran a les mares obtinguts gracies a les aportacions dels Gironins i una part important a la ajuda desinteressada del grup de Barcelona ajudaran a omplir els buits de les butxaques i dels cors de les vídues de la massacre Per fer-ho més lúdic, la germana de l’ Anna ha elaborat uns cartells amb el nom de cada vaca que van lligats a una cinta de colors llampants.

Una a una, anem ‘batejant’ les vaques i ovelles i entregant-les a les seves noves propietàries Escoltar alguns dels testimonis de les dones que van rebre el bestiar era colpidor. Totes havien perdut fills i/o marits a la guerra i, empeses pel record i la necessitat de trobar els desapareguts, havien arribat a Srebrenica pocs anys abans.

Les seves cases estaven a terra i, amb suor i alguns ajuts, van aconseguir condicionar-les per viure-hi. Deien que ara aquesta vaca els serviria per fer llet i mantega que podrien vendre i, el què és més important, omplir part del seu temps, destinat únicament al record i al plor de les víctimes de l’horror.

El dia continua amb una visita al Memorial creat en record de les víctimes on ens passen una pel•lícula que ens remou les entranyes i ens omple la ment de preguntes. Qui pot ser tan criminal de matar les persones com rates.

Dinem, si l’estómac ens ho permet després de tantes emocions, els plats típics que les mares han preparat amb tota la seva estimació. Després visitem en autobús les petjades que durant l’estiu del 1995 va deixar la guerra en els edificis del poble.

Abans de marxar, ens aturem a l’ immens cementiri on es van enterrant els cossos dels homes que es van trobant i identificant a les fosses comuns. Fins al moment, s’ha pogut saber que hi ha més de 6.000 desapareguts, d’aquests 2.4444 estan enterrats. Hi ha més de 6.000 cossos esperant a Tuzla per poder ser identificats i enterrats amb dignitat. La tornada amb bus és silenciosa.

El dia ha estat esgotador. Sopem al Radom, un hotel proper al nostre hotel. La cúpula de l’hotel gira mentre sopes i un pianista acompanya la vetllada.

Quins dos escenaris tan diferents que hem vist avui…. Sortosament la musica dels nostre companys de viatge en Pere Bahi i en Pep Rodriguez ens fa pensar que els dos monts son possibles el de la solidaritat i el de la sastifaccio personal

El que segueix es la Cronica fotografica d en Roger Lleixa i L`Isaac Ruiz dels actes del dia

Som -hi nois Fotògrafs per la Pau a arribat

Som -hi nois Fotògrafs per la Pau a arribat

Que porteu ??

Es possitble tot aixo es per nosaltres ?

Un gran dia per la Ilusio rebre la ajuda de Fotografs per la Pau provinet de les comarque Gironines

Nanos de Srebrenica engrescats al colegi amb els dibuixos den Sergat

Bateix de Kravas Jordi Sergatal director de la fundacio Territori i Paisat

Esperant las seves Kravas

Un nou des

Una krava per un nou cami

Kraves per ajudar una regiò

Arriben les Ovelles

Casi la felicitat una Krava a casa

Protocol entregar diners i la firma de la cessio de las vaques

Protocol entregar diners i la firma de la cessio de las vaques

Fi de un projecte i 55 Gironins i alguna Barcelonina per donaren fe

Krava, Sarajevo!

2007-09-21T22:44:00.001+02:00

Divendres 21
El dia comença aviat, i amb la mateixa roba..Quina manera de rebre els nostres col·legues gironins que arriben avui en avió! Sense tenir novetats d'en Miquel i l'Anna –retinguts a la frontera bosniana- ens decidim a emprendre una jornada de turisme per Sarajevo.
Les coses es torçaran aviat però
Puguem al tramvia i l'Isaac és l'encarregat de demanar deu bitllets. Intenta fer-se entendre amb el conductor i torna al·lucinat pel preu. Toquem a 18 cèntims per cap. 'Si que és barat el transport públic a Bòsnia', pensem. Poc després puja un revisor amb cara de pocs amics i ens demana el bitllets. Orgullosos d'haver-ne comprat li mostrem. L'home, que no pronuncia ni una paraula en anglès, ens continua demanant un per un el nostre bitllet. Intentem fer-li entendre que el conductor ens l'ha venut com un abonament per a deu persones. Ingenus!!! El conductor tampoc deuria saber anglès i viatjàvem tots deu amb un abonament senzill!
Pas següent, el revisor ens demana els passaports. Ostres! Estan a l'hotel, a recepció, els necessiten fins que no paguem les habitacions i, és clar, l'home dels diners (en Miquel) està retinguts amb els compatriotes del revisor a l'aduana
Ens fan baixar del tramvia i ens imposen una multa que, al canvi, és d'uns 28 euros per cap. Per més que ens esforcem en explicar-li la situació no entra en raó. Finalment, i després de cridar una altre revisor que ens entenia en anglès, li expliquem la situació. Acabem pagant una multa entre tots. Uf, un obstacle més superat!
Ens trobem amb la Leila, la nostra traductora a Sarajevo i ens comunica les males notícies.
Sembla que falta un paper i que la furgoneta no podrà passar de cap de les maneres.
Ens temem el pitjor i, per si de cas, fem una compra de productes d'higiene personal i alguna cosa de roba
Arribem al barri turc de Sarjevo (Basçarsijsk) i allà ens trobem amb l'altra part de l'expedició gironina.
Per fi bones notícies! I encara en serien més quan ens van saber que finalment en Miquel i l'Anna poden passar. Coses de les administracions, al final resulta que el paper que havia de servir per avalar el material i que, inicialment, l'havia de presentar alguna ONG bosniana el poden signar els mateixos Fotògrafs per la Pau.
I 24 hores per arribar a aquesta conclusió
Afortunadament, al vespre arriba en Miquel i l'Anna a l'hotel i amb igual il·lusió rebem els nostres equipatges.
Dutxa refrescant i ens dirigim a una antiga fàbrica de cerveses (de la Sarajevko Pivo) per celebrar el nostre primer sopar tots plegats
Allà ens retrobem també amb els tres diputats que han vingut fins a Sarajevo
El sopar no acaba tard, demà és el gran dia i cal estar amb els ulls ben oberts i el cor serè per captar totes les sensacions i les emocions que viurem a Srebrenica.

Krava, fronteres

2007-09-20T22:43:00.001+02:00

Dijous 20 de setembre

VIA CRUCIS D'ADUANES

7:00. Iniciem la segona jornada d'expedició camí de Sarajevo, el nostre següent destí. Ens llevem després d'una nit de colònies al centre de Ljubljana. Amb els estómacs buits per no perdre temps, decidim emprendre la marxa i parar a esmorzar de camí. I així, ho fem, en una petita benzinera eslovena on acabem amb les provisions de brioxos amb confitura que la cambrera havia previst vendre en tot un matí.

Tot anava bé fins que a dos quarts de deu ens aturen a la frontera entre Eslovènia i Croàcia. Els cotxes passem sense problemes però la furgoneta carregada amb tot el material s'ha de revisar. Mentre dos policies –vestits amb un look antiquat al més pur estil d'un botons d'un hotel carrincló- revisen la furgoneta, la resta exercim de turistes capritxosos: volem un segell més als nostres nodrits passaports! Una dona policia queda al·lucinada al veure'ns travessar a peu els punts de control i demanar-li entre crits i gestos que ens estampi el segell de Croàcia al passaport. La dona no entén res i ens diu en anglès alguna cosa com 'marxeu d'aquí! Qui sou vosaltres per caminar per l'aduana como Pedro por su casa!'

Marxem sense segell però la història no queda aquí. Per matar el temps mentre els guàrdies demanen paperassa a en Miquel, l'Anna i l'Isaac, l'Adrià (el més jove del grup i vingut des de Lleida) treu el clarinet i comença a tocar enmig de l'aduana. Fins i tot alguns curiosos surten a mirar d'on surt aquest so que és propici de molts escenaris però resulta estrany en un lloc tan rígid i fred com un pas fronterer. Fins i tot passem el barret, per si cau alguna almoina i podem comprar més vaques. Els croats definitivament no entenen res.

Quasi tres hores més tard i després de pagar un 'impost revolucionari' de 400 euros ens deixen continuar fent via. A l'expedició s'hi suma un vehicle més, un escolta croat ens acompanyarà fins a la frontera bosniana per assegurar-se que no fem cap ús indegut del material que transportem.

Tres hores més fins arribar (per fi!) a la frontera de Bòsnia. Novament els problemes arriben quan la furgoneta ha de travessar. Decidim esperar notícies dins un bar on prenem un esperpèntic dinar de patates de bossa -optimistes nosaltres- pensant que marxaríem d'hora i soparíem aviat a Sarajevo. Com qui no vol la cosa, portem tres hores aquarterats al bar quan arriba l'Isaac però no precisament amb bones notícies. La furgoneta no pot passar, però aquesta vegada l'espera s'ha de perllongar fins l'endemà per falta d'un paper que ha de signar una persones que ja ha marxat feliç cap a casa després de les seves hores de treball. En aquell moment tot se'ns fa una mica difícil d'entendre. 'Per què no ens ho posen fàcil si venim a ajudar la seva gent?'., ens preguntem.

La furguneta precintada a la Frontera de Bosnia sera dificil molt dificil desprecintarla

Les conseqüències de tot plegat: l'Anna i en Miquel hauran de dormir a la frontera i nosaltres haurem de marxar fins Sarajevo sense ells i sense les nostres maletes que estan, precintades, dins la furgo on tot d'una també recordem que hi ha el pa amb tomàquet i embotit que havíem de sopar a la nit...

Quan ja pensàvem que les coses no es podien torçar més, el destí colla una mica més la nostra paciència. Un dels cotxes (no direm noms..) de l'expedició avança en un camí de muntanya a una hora de Sarajevo un cotxe en una línia contínua. Tot d'una sentim sirenes i llums que ens avancen ràpidament. La policia els ha vist. Ens aturen i amb algun problema d'idioma inclòs els expliquem que som d'una ONG, que venim a treballar i que si us plau no ens busquin les pessigolles que hem tingut un dia molt dur. Intercanvi de paraules, documents i mirades i al final la broma ens costa tres enganxines i una samarreta de Fotògrafs per la pau.

Afortunadament, arribem a Sarajevo on busquem (amb alguna pèrdua inclosa) l'hotel Banana City pels afores de la ciutat. Renoi! A l'adreça que tenim només hi veiem un gran mercat tancat i poca cosa més. Ni rastre d'hotel. Però sí nois, si mirem sobre el mercat hi ha un segon pis on –molt dissimuladament- s'hi amaga un hotel. Sort que per dins la cosa millora i l'hotel és confortable i net.

Deixem les maletes a l'habitació (ai no! Que no en tenim, són a la furgoneta!) i tan panxos i amb la cara rentada anem al barri turc a sopar un dels menjars més típics: unes salsitxes petites de xai amb ceba i 'caimac' posades dins un pa de pita. Es un establiment on no se serveix alcohol, per veure aigua o cocacola Benvinguts a Sarajevo!

Krava, llarg viatge

2007-09-19T22:39:00.001+02:00
Dimecres 19 de setembre

02:45 de la matinada. Es comencen a escoltar els primers sons de rodes de maleta lliscant per sobre de l'asfalt. És l'hora de trobada i la primera part de l'expedició gironina del projecte Krava és a punt de començar el seu llarg camí fins a Sarajevo. La primera parada serà Ljubljana, capital d'Eslovènia, on farem nit per partir en dos un viatge de quasi 2.000 quilòmetres.

La furgoneta d'en Miquel farcida de dalt a baix d'una munió de caixes –totes pesades i recomptades per no tenir problemes al passar les diferents duanes-: roba esportiva, material escolar, ordinadors...tot cedit per entitats de Girona i el Maresme. L'objectiu, repartir-ho a diferents escoles de Sarajevo. A la furgoneta l'acompanyen tres cotxes més, en total, partim 17 persones.
Fem alguna breu parada en alguna estació de servei francesa, encara de nit, i amb els ulls mig clucs. L'esmorzar calorífic arriba a Mònaco, cap a les deu del matí. Cistell fora, estovalles desplegades sobre un mur en vistes al mar (millor dit, a un gran transatlàntic) i assortit d'embotits, vi i pa amb tomàquet.

La ruta continua per la costa francesa fins arribar a territori italià. Travessem molts, mots túnels per autopista, tot bordejant el mar. Passem prop de Gènova i ens endinsem per l'interior fins arribar a Trieste i passar la darrera frontera.

El camí continua i anem sumant quilòmetres. Amb parades intermitents cada tres hores, arribem finalment, a les nou del vespre (després de 18 hores de viatge!) al nostre primer destí: Ljubljana. Gràcies a les noves tecnologies trobem sense problemes l'hostal, una mena d'alberg juvenil per a europeus 'on tour'. La ciutat ens sorprèn amb una frenètica activitat, terrasses d'hivern plenes, nombrosos de grups joves transitant per una ciutat amb un centre ordenat i accessible.

Deixem bosses i ens dirigim a sopar. Ens recomanen un restaurant proper, Sokol, es diu. Recobert de fusta i amb cambrers vestits de manera folklòrica, ens enfrontem a una llarga carta de carns, amanides, peixos i plats típics. Sabem però per on començar. 'Que ens portin una pivo!', (cervesa) demanen els més impacients. Alguns ens deixem aconsellar, amb més o menys sort, i omplim les panxes amb grans trossos de carn de port, vedella o cérvol, algunes sopes de bolets o Begova Corva (la típica sopa eslovena) i un pastís calent amb ingredients de difícil qualificació.

En Miquel ha fet nit a la furgoneta era la unica manera de estar segurs que la seva carga restes intacta

Cansats però contents, una part del grup vol aprofitar les poques hores de son. Compartim dues habitacions de vuit places, al més pur estil alberguista. D'altres, empesos per l'ambient que es respira als pulcres carrers del centre, sortim a fer la darrera pivo de la jornada. Demà ens espera un altre llarg però sempre gratificant dia de cotxe fins a Sarajevo. Poc més de 500 quilòmetres que recorrerem, si tot va bé, amb nou hores de viatge. Serà un nou dia per sorprendre'ns i emocionar-nos. Un més de tots els què ens esperen en aquestes terres.

Géstió a Srebrenica per la compra del bestiar

2007-08-27T21:19:00.000+02:00

Les Mares de Srebrenica reben les primeres donacions de Fotògrafs per la Pau i la Diputació

El fotògraf gironí Miquel Ruiz i el vicepresident de la Comissió de Cooperació Municipal, en representació de Fotògrafs per la Pau i la Diputació de Girona, respectivament, han viatjat a Srebrenica per entregar els primers 30.000 euros del projecte “Krava” (vaca en bosni) i 2.000 euros més per a l’Associació de Mares d’aquesta regió.

Els 30.000 euros entregats a les mares d’Srebrenica provenen d’aportacions de particulars i empresaris, en que la recaptació principal es va fer en una festa al Hotel Casa Fuster de Barcelona on un grup de persones del món de las relacions públiques i la publicitat varen aplegar mes de 500 personas per tal de recaptar fons per el projecte Krava, amb l’objectiu d’adquirir bestiar (vaques i ovelles) per ajudar a les famílies de la regió. En total, Fotògrafs per la Pau espera recollir fins a 60.000 euros per aquesta finalitat i el president de l’ONG va viatjar a Srebrenica per gestionar l’operació de compra.

L’acte d’entrega del bestiar a les Mares d’Srebrenica, així com d’ordinadors i material escolar, es farà efectiva el proper 22 de setembre.

En quan als 2.000 euros restants, es tracta d’una ajuda de la Diputació de Girona per a l’Associació de Mares d’aquesta regió. El diputat i vicepresident de la Comissió de Cooperació Municipal de la Corporació i el fotògraf Miquel Ruiz van aprofitar la seva estança a Srebrenica per reunir-se amb la presidenta de l’Associació de Mares i programar els actes del proper 22 de setembre.

Els Ordinadors de la UDG

2007-08-18T20:54:00.001+02:00
Finalment en Miquel i els arxius ja s’han trobat (18/08/07): aquí podeu veure el dia en que els ordinadors sortien de la Universitat de Girona.

Imma Monsò

2007-08-18T10:08:00.000+02:00
No podem dir res mes que gracies a la Imma Monso per el seu article !!!

2007-08-16T19:25:00.000+02:00
Hola @migues i @mics,
Aqui podeu veure el procés d'embalatge dels ordinadors tan generosament donats per l'Universitat de Girona (UdG) per les escoles de Sbrenica i comarca en el parquing de casa. No ho digueu a ningú, però els ordinadors estan d'okupes en aquesta plaça de parquing (l'empresa ja ha autoritzat aquesta okupació...).
En els propers dies s'hi sumaran els ordinadors nous que hi aportarà la Diputació de Girona.
I si no passa res i tot va bé, el 22 de setembre s'estaran decarregan a Bòsnia.

PD: Quan el despitat d'en Miquel i els seus arxius es trobin, hi penjarem les fotos del dia en que amb ajuda dels amics de Fotògrafs per la Pau es van anar a recollir els PC's a l'Udg.
Girona, a 16 d'agost de 2007.

DESPRÉS DEL ROTLLO EL Nº DE COMPTE

2007-08-14T18:57:00.000+02:00
Més d'un i de dos haureu entrat en el blog per saber qui sóm i què fem. Si us manca més informació podeu trucar al nº 615 50 33 93 (Miquel Ruiz). Però si el que voleu és fer la vostra aportació en el Projecte Krava podeu fer una donació al nº de compte:

Comte corrent Caixa de Girona

2030 0052 51 3300022094

Projecte Krava 2007

Moltes gràcies per convertir els somnis en realitat

RESUM DE PREMSA

2007-08-14T18:52:00.000+02:00
Aquí teniu una petita mostra d'articles i comentaris d'opinió que han anat apareixent a la premsa amb motiu de la presentació a Barcelona del projecte Krava 2007.

CONQUERI'M BARCELONA!

2007-08-14T18:41:00.000+02:00

Moltes personalitats van ser presents i ens van donar suport en el projecte Krava que estem duent a terme, com el Molt Honorable President de la Generalitat Pascual Maragall i el cònsul general d'EEUU Todd Robinson una petita mostra de aquesta representacio la podem veure a la revista Hola!

Ja ens sap greu però hem arribat, hem vist i hem vençut. Barcelona és de Fotògrafs per la Pau. El lideratge portat per la Montse Turu i el seu grup d'amigues i amics van permetre fer possible un somni. Avui dia 14 d'agost s'han transferit en el compte corrent de l'associació Mares d'Srebrenica la xifra de 30.000 €.

Aquesta recaudació només va ser possible gràcies a la generositat de l'Hotel Casa Fuster i de tots els amics i amigues, relacions públiques i públic en general que amb les seves aportacions vàrem fer que un somni fos realitat. El ramat de vaques i ovelles sortides de Barcelona ja està camí de Srebrenica.

Moltes personalitats van ser presents i ens van donar suport en el projecte Krava que estem duent a terme, com el Molt Honorable President de la Generalitat Pascual Maragall i el cònsul general d'EEUU Todd Robinson una petita mostra de aquesta representacio la podem veure a la revista Hola!

A totes i a tots, en nom de les Mares de Srebrenica, Wala! (Gràcies)

VACANAL A CASTELLÓ D'EMPÚRIES

2007-08-14T17:50:00.000+02:00
I què és una vacanal? No és res més que un projecte Krava amb un grapat d'amics disposats a fer festa i xerinola per tal de recollir diners per comprar, com no, vaques i ovelles. El resultat va ser una conferència, un sopar solidari, una festa, moltes samarretes venudes i com que sóm molt vergonyosos no confessarem la quantitat de gintònics solidaris que vàrem acabéssim a dalt de la gran Krava solidària a topos.

Exposició i presentació del projecte Krava als amics de Castelló a càrreg de l'Enric Matarrodona, periodista especialitzat en història de Bòsnia i soci de Fotògrafs per la Pau.

Com podeu veure, la nit solidària va ser un èxit. No cal que li tingueu en compte en el president de Fotògrafs per la Pau la seva actitut sobre la vaca

SANT JORDI 2007

2007-08-14T17:34:00.001+02:00
Unes quantes imatges de la parada muntada el dia de Sant Jordi a Girona en motiu del projecte Krava. Hi podeu observar les noves samarretes i les chapes doncs per aconseguir pasta últimament ens em fet "chaperos" jejeje Vàrem suar de valent durant tot el dia, regalant dotzenes de roses, però com en tots els projectes i actes que duem a terme va valdre molt la pena. Prop de 1000 euros de calaix així ho justifiquen. A part, va ser un dia a on vam poder explicar a centenars de ciutadans de les comarques gironines el nou projecte de Fotògrafs per la pau.

L'emblema del projecte Krava va presidir en tot moment la parada

Oi que ens va quedar una parada ben xula? :D

Les possibilitats de col·laborar amb el projecte, com podeu observar a les imatges, eren àmplies i variades

Les samarretes i les chapes: les reines de la parada.

VIATGE A SREBRENICA AMB ELS "SOCIS" DE LA DIPUTACIÓ

2007-08-14T17:06:00.000+02:00
Doncs bé, serà que SÍ. Finalment el llarg viatje planejat, discutit i enraonat és una realitat. Marxe'm a Bòsnia.

Si tot va bé, tant Fotògrafs per la Pau com el Vicepresident de la Diputació, Enric Vilert, i diputat de cultura, ens posarem en contacte a Sarajevo amb la presidència de l'Associació Mares de Srebrenica. En fí no és altre que arribar a una entesa per decidir quina serà la col·laboració entre Fotògrafs per la Pau, la Diputació de Girona i l'Associació Mares de Srebrenica.

Unes quantes imatges per il·lustrar alguna de les bases a on es durà a terme el projecte Krava i el projecte paral·lel d'ajuda a les escoles d'Srebrenica i comarques.

La destrucció de la guerra a la zona de Srebrenica encara avui dia és una realitat.

L'esperança de les Mares de Srebrenica és la d'omplir els estables improvisats amb les vaques del Projecte Krava (foto: estable construit amb materials de desús per una de les viudes d'Srebrenica)

Escoles d'Srebrenica-Zepa contruides de nou però sense cap possibilitat de subsistir sense l'ajuda europea.

Aquí tenim a en Miquel preguntan a una de les vaques de la zona què li sembla això de tenir que compartir d'aqui poc temps la cort amb unes noves amigues.

Una de les moltes viudes de la zona d'Srebrevica amb un posat d'esperança mentre escolta que possiblement, probablement, si la solidaritat de les comarques de Catalunya és una realitat, ella també tindrà una vaca que cuidar.

La llista dels morts i desaparaguts és tant llarga com la llista de les necessitats bàsiques de les famílies d'Srebrenica i Zepa.

PROJECTE KRAVA 07

2007-08-14T16:54:00.001+02:00

Bé mainada, ja hi torne'm a ser! Tot i les nostres promeses de tenir el blog actualitzat, com sempre, el últim que queda per fer és el blog. Per tant, amb aquesta entrada i unes quantes més intentare'm posar-vos al dia dels projectes de Fotograp per la Pau.

Des de gener del 2007 este'm amb marxa amb el nou projecte Krava (vaca en català). Projecte que ens ha portat molt enfeinats però el qual ja es troba a la seva recta final. En primer lloc us presente'm el logo del projecte i continuare'm en les entrades següents amb les diferents fases que ha tingut i està tinguent el projecte.

El Movil

2006-08-22T17:37:00.000+02:00
uf!
Ens acaben d´expulsar de Sri Lanka. Millor dit han expulsat a la Dominique, en Jero i a en José Antonio, els cooperants i colaboradors de Fotògrafs per la Pau que porten el nostres projectes a Sri Lanka (Fotògrafs per la Pau + Educación,Deporte y Cooperación-EDC.)
Problemes amb el Govern.....!!!! de Sri Lanka, és clar.
Ja us ho anirem explicant.

Entrega de material a Kinniya-Trinkomalee

2006-08-12T13:56:00.000+02:00

La penúltima acció de Fotografs per la Pau: l'entrega dels ordinadors per la futura aula d'informàtica de l'escola de Kinniya.

La penúltima acció de Fotografs per la Pau: l'entrega dels ordinadors per la futura aula d'informàtica de l'escola de Kinniya.

La penúltima acció de Fotografs per la Pau: l'entrega dels ordinadors per la futura aula d'informàtica de l'escola de Kinniya.
La penúltima acció de Fotografs per la Pau: l'entrega dels ordinadors per la futura aula d'informàtica de l'escola de Kinniya.

2006-08-12T13:53:00.000+02:00
Bueno intentan recuperar els temps pasat ens posarem al dia amb fotos de la ultima expedicio a Sri Lanka per entregar els ordinadors a pesar de las dificultats

Ens posarem al dia paraula de Fotograf

2006-08-10T19:52:00.000+02:00
Ens posarem a la feina i ens posarem al dia

Samarreta Fotògrafs per la Pau

2006-02-25T16:51:00.000+01:00
Ja ho podeu veure casi tenim samarreta de Fotògrafs per la Pau els nostre dissenyador personal li ha fotut canya a la historia i casi segur que en pocs dies podrem tenir-les a las nostres mans , per tant ja podeu anar fent els pedidos doncs se serviran per rigorós ordre de arribada ,penseu que nomes n`hem fet 5.000 i ja casi estant esgotades je je je a veure si aconseguim que el color de Girona aquesta primavera sigui el negre i el verd
Suposo que a primers de setmana podrem tenir el preu exacte de la samarreta

2006-02-25T16:30:00.000+01:00
Aquet cop no massa rotllo solsament unes fotos i recomenarvos la exposicio de la Casa de Cultura de Girona de L`Isaac Ruiz i en Miquel Ruiz Sota el títol de “ El silenci de la Memòria “ si poden trobar 21 fotografies de gran format que ens porten a recordar els moments mes tragis de la memòria recent de Srebrenica (Bosnia) .
Al mateix temps vols ser un recordatori de allò que no te que tornar a passar mai mes

2006-02-25T15:51:00.000+01:00

Esmorcar de Projectes

2006-02-25T15:20:00.000+01:00
Ja hi tornem a ser ens em trobat en lites en Marius i jo per esmorçar i xarrant com sempre i com no podia ser meyns acabant passant allò que sempre passa de un projecte al altre i axis successivament i ja i tornem a ser projectes i mes projectes
Em Marius fa temps que te ganes de fer una “ turne “ per portar el missatge de la solidaritat Catalunya enllà en parlarem
En Lites proposa fer reunió abans de anar jo a Bosnia ens ho mirem i quedem per fer una reunió de Fotògrafs per la Pau per mirar-nos futurs projectes i en quin moments es troben els actuals

Srebrenika 2006

2006-02-20T23:26:00.000+01:00

Aqui ens veieu fent de patges reials reials disposats a travessar mitja Europa per fer arribar les vostres il·lusions a Bòsnia.

Ja ens sap greu, però no hi cabia ni una agulla més!

Voleu dir de veritat que us hagués fet il·lusió fer aquesta carretera durant 200 kilòmetres? Vàren ser 200 kilòmetres plens de gel però amb un somriure càlid al final del viatge :D

Tot i que no teniem pinta de patges, els nens de Srebrenica ens vàren rebre ben bé com si ho fòssim! Les pilòtes de fútbol vàren fer furor entre la mainada.

Finalment la nostra tasca es pot reduir a tan sols el que hi veieu en aquesta imatge: un nen feliç regalant el seu millor somriure a la càmera.
És possible que una mirada sigui la acusació d'un genocidi?
Sí! Ho és! La mirada d'aquestà yaya de Srebrenica ens acusa a tots d'haver permès una masacre com la que es va viure a Bòsnia.