El nostre darrer dia a Bòsnia plegats el passem a Mostar. El camí fins arribar a una de les ciutats que més va patir durant la guerra és preciós. Un riu ens acompanya en tot el recorregut i les escarpades muntanyes deixen poc després pas a unes valls més suaus i àrides.
Arriben a Mostar, una ciutat que ha recuperat els edificis més emblemàtics, com el pont de Mòstar, del 1556 i que fou reinagurat el juliol del 2004. Hi ha però moltes cases que presenten una imatge espantosa. Estan totalment enderrocades per les bombes i la deixadesa ha fet que hi creixi frondosa vegetació que saluda a través de les finestres esquerdades. Visitem una mesquita des del seu interior i la guia ens explica el ritual que segueixen els musulmans per resar.
Caminant per Mòstar dóna la sensació que la ciutat s'ha convertit en un lloc de turisme habitual. A l'entorn del pont hi ha moltes botiguetes però el què s'hi ven és, en la seva majoria, de procedència turca.
Dinem en un restaurant d'un centre comercial, allunyat del què nosaltres pensaríem que és un restaurant típic bosnià.
Part de l'expedició retorna a Sarajevo on l'endemà prendrà l'avió per tornar a Girona. Alguns agafen els cotxes per refer el llarg camí iniciat dies abans fins a Sarajevo.
El final del viatge ha arribat. Abandonem Bòsnia però hi deixem part de les nostres emocions i ens enduem una bona lliçó del què no pot tornar a succeir. Mai més. Mai més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario