El blog torna a ser Operatiu!

Després de temps sense estar operatiu el blog, malgrat continuar la feina de Fotògrafs per la Pau, intentare'm posar el blog al dia a partir d'ara. Com a mostra el neixement d'una de les últimes vedelles del Projecte Krava.

El criminal Radovan Karadzic, detingut !!

En memòria dels milers de víctimes innocents de les massacres que va ordenar el serbi Radovan Karadzic...

Recull de la premsa catalana i espanyola, linkeu a cada mitjà per accedir a la informació:

1. Agencia Catalana de Notícies: El president del Consell d'Europa, Lluís Maria de Puig, afirma que la detenció de Radovan Karadzic 'permetrà finalment fer justícia.
2. TV3 i Catalunya Ràdio: La detenció de Karadizic.
3. AVUI: El judici final de Karadzic.
4. El Periódico: El periodista bosni Boban Minic explica la seva reacció.
5. El Punt: Karadzic, detingut.
6. Diari de Girona: Karadzic, detingut
7. La Vanguardia: El Tribunal Internaciona de la Jaia espera Karadzic.
8. Vilaweb: Sèrbia lliura Karadzic i s'apropa a la UE
9. El Pais: Extradicció de Karadzic a la Haia.
10. El Mundo: Karadzic, detingut
11. Le Monde: Les víctimes de Karadzic (en francès).
12. BBC: Karadzic vol defensar-se ell mateix (en anglès).

KRAVA 2008

Des de la la II Guerra Mundial, Europa ha tornat a viure la vergonya d’una matança gegantina. La que va tenir lloc entre el 10 i el 14 de juliol a Srebrenica. L’exèrcit serbi va massacrar mes 15.000 civils bosnis desarmats , tots ells homes i els més joves de 14 anys d’edat. Encara avui, a banda d’aquests 8.307 morts, hi ha prop de 6.000 desapareguts que poc a poc es van trobant a les diferents fosses comunes repartides per tot el territori de Srebrenica i la població veïna de Zepa.

Fotògrafs per la Pau és una de les associacions convidades a assistir als actes d’homenatge a les víctimes. Entre els actes, es donarà sepultura a 307 cadàvers que, 13 anys més tard, han estat identificats gràcies a les anàlisis de l’ ADN.

L’acte en record a les més de 8.307 víctimes de la matança de Srebrenica és organitzat per l’ Associació Mares de Srebrenica, formada per les dones familiars dels difunts. Moltes d’aquestes dones avui dia encara reben amenaces de mort per part de paramilitars serbis.

Aquesta es la crònica Fotogràfica del acte de homenatge a les 8307 víctimes del feixisme

Fotògrafs per la Pau i la Diputació de Girona tancaran la tercera fase de la campanya solidària de lliurar vaques i ovelles a Srebrenica per impulsar l’economia d’aquesta zona de Bòsnia

Fotògrafs per la Pau i la Diputació de Girona es traslladaran dimecres, dia 9, a Srebrenica (Bòsnia) per lliurar la darrera remesa de vaques i d’ovelles que s’han comprat en una campanya solidària anomenada “Krava” (vaca, en bosni) i que va començar l’any passat. Srebrenica, situada al nord-est del país balcànic, va ser una de les zones de guerra durant el conflicte militar a les repúbliques balcàniques d’ara fa 16 anys.

Ara fa 13 anys, els serbis van massacrar més de 8.000 civils desarmats els quals van ser enterrats en foses comunes.

Per això, Fotògrafs per la Pau va decidir impulsar una campanya per reactivar l’economia local a través de microgranjes d’explotacions ramaderes.

L’any 2007, després de recollir uns 50.000€ d’aportacions, van poder lliurar la primera remesa de vaques i d’ovelles a les famílies de Srebrenica. Dimecres vinent, dia 9, el president de Fotògrafs per la Pau, el fotoperiodista Miquel Ruiz, i la Diputació de Girona, representada pel diputat Pere Trias, tancaran finalment la campanya “Krava” amb el lliurament de les darreres vaques i ovelles gràcies als 12.000€ aconseguits entre aportacions particulars i des de la Fundació Territori i Paisatge.

La campanya “Krava” té les següents xifres definitives: 70.000€ recaptats que han permès adquirir i lliurar 150 ovelles i 45 vaques.

El millor, però, és saber que els primers animals donats el 2007 ja han criat i per tant han permès iniciar el camí – difícil i massa llarg- de la recuperació econòmica i vital de Srebrenica.

Vaques de la entrega de 2007 al seus estatbles

Els diputats Gironins Miquel Calm , Pere Trias i Pilar Mundet entregan la ultima remesa de vaques a Srebrenica

Vaques de la entrega de 2007 al seus estatbles

Vaques de la entrega de 2007 al seus estatbles

Ovelles de la entrega de 2007

Un dels nous vedells del projecte Krava 2007

El diputat Miquel Calm comprovant la salut de una de les vaques entregades al 2008 en presencia de Pilar mundet i el diputat de Cooperacio Pere Trias

Arribada de les Kravas 2008

Arribada de les Kravas 2008

Arribada de les Kravas 2008

Arribada de les Kravas 2008

Em rebut el premi LIBERPRESS FRANCE de associacions però millor explicaro amb imatges NO !!!!!

Tots els guardonats

El President de Fotografs per la Pau fent el discurs de agraiment

Discurs de agraiment i al mateix temps de compromis a seguir trebellant

Paraules de agraiment sota la mirada del amic Josep Riera

Un premi que es un premi a la societat de las comarques de Girona per la seva solidaritat
Un premi rebut de mans del bon amic Josep Riera president del col-legit de Arquitectes de Girona

Tos els premiats amb el President de la diputacio Enric Vilert

Diferentes maneres de treballar per Bosnia el mateix reconexement

Premiats feliços

Las Mares de Srebrenica rebent els seu Premi

Las Mares de Srebrenica rebent els seu Premi

Pere Trias Diputat de coperaciò entrega el Premi Liberpres a les Mares de Srebrenica

Las Mares de Srebrenica rebent els seu Premi

La felicitat tambe es pot mostra amb llagrimes als ulls a un reconeixement a una feina feta i a un patiment en defensa de las llibertats

EL Nº DE COMPTE
Més d'un i de dos haureu entrat en el blog per saber qui sóm i què fem. Si us manca més informació podeu trucar al nº 615 50 33 93 (Miquel Ruiz). Però si el que voleu és fer la vostra aportació en el Projecte Krava podeu fer una donació al nº de compte:Comte corrent Caixa de Girona

2030 0052 51 3300022094 Projecte Krava 2007
Moltes gràcies per convertir els somnis en realitat

L’Associació Mares de Srebrenica i Fotògrafs per la Pau reben els guardons dels premis LiberPress France d’organitzacions 2007

L’Associació Mares de Srebrenica de Bòsnia i la nostra associació, Fotògrafs per la Pau, rebran els guardons dels premis LiberPress France d’organitzacions 2007, que enguany celebrarà la novena edició amb el lliurament dels premis a l’Auditori de Girona en un acte previst pel dimecres 21 de novembre a partir de les 21h.

El jurat de LiberPress France, presidit per Carles McCrach, ha considerat que les Mares de Srebrenica “són dignes de reconeixement per la seva enorme tasca i dedicació a denunciar la passivitat d’Occident davant la guerra de Bòsnia i el genocidi de Srebrenica; per haver aconseguit portar davant els tribunals internacionals als culpables de la massacre; per mantenir viva la memòria i per recuperar les despulles dels assassinats i enterrar-los dignament; i finalment, per autoorganitzar-se de manera exemplar per poder refer les seves vides i les seves economies”.

Des de Fotògrafs per la Pau és obvi que la nostra alegria pel guardó a les Mares de Srebrenica és total. Perquè tots els reconeixements no seran mai suficients per mostrar la vàlua i la valentia d’aquestes dones que mantenen viva la flama de la dignitat ahir, avui i demà.

Pel que fa al premi LiberPress France exaqueo que hem rebut Fotògrafs per la Pau, ens limitarem a reproduir la consideració del jurat: “els premiem per la seva gran tasca de denuncia –mitjançant els reportatges i les exposicions i les campanyes de sensibilització- i per la seva eficaç tasca humanitària a Sri Lanka i a Bòsnia, especialment pel projecte Krava 2007.

En nom de Fotògrafs per la Pau només dir-vos dues coses. La primera, moltes gràcies. La segona, us esperem el dimecres 21 de novembre, a les 21h, a l’Auditori de Girona per solidaritzar-nos amb les Mares de Srebrenica. No hi falteu!!

Projecte Krava

Fotògrafs per la Pau entrega un centenar d’ovelles i vint vaques a les vídues víctimes del genocidi de Srebrenica El dissabte 22 de setembre una delegació de cinquanta persones, la majoria d’elles gironines, van viatjar fins Srebrencica (Bòsnia-Herzegovina) per fer entrega del bestiar que s’ha comprat amb els diners recollits dins el projecte Krava. Fins al moment, s’han recollit més de 40.000 euros que han servit per comprar 20 vaques i 100 ovelles. Les beneficiàries han estat les dones de la zona, moltes d’elles vídues, que han tornat a les seves cases després de viure quasi una dècada en camps de refugiats dins el seu propi país. El projecte l’ha impulsat Fotògrafs per la Pau, a petició de l’associació de les Mares de Srebrenica i Zepa, amb la voluntat de proporcionar un ajut perdurable perquè aquestes dones puguin tirar endavant amb una certa seguretat econòmica. El projecte es completarà al desembre, quan en Miquel viatgi de nou a Srebrenica per fer entrega d’una segona remesa de bestiar. En total, Fotògrafs per la Pau haurà reunit 60.000 euros. El matí del 22 va començar el repartiment de material a una escola dels voltants d’Srebrenica. Tota l’expedició gironina, acompanyada per la presidenta i d’altres membres de l’associació Mares de Srebrenica, vam anar a una escola per fer entrega d’un ordinador nou, un de segona ma i dues caixes amb quaderns i bolígrafs. L’escola estava plena (tot i que és dissabte i no hi ha classes) i els nens i els professors van rebre amb els braços oberts l’ajut provinent de l’ONG gironina. En total, es podran repartir deu ordinadors nous (valorats en 10.000 euros i comprats per la Diputació), tretze d’antics i nombrós material escolar i roba per als nens i nenes de la zona. Totes les vaques i ovelles que s’han entregat a Srebrenica donaran llet i conrearan les terres de les dones que han retornat anys després de viure en camps de refugiats. Amb la llet, les dones podran fer formatges i mantega per vendre-la als mercats i tenir una font més per subsistir. Cadascuna de les persones que ha viatjat des de Girona per fer l’entrega del bestiar ha ‘batejat’ simbòlicament cada animal amb una cinta que duia el nom de la vaca o ovella i l’ha entregat a la seva propietària. Les dones que han rebut el bestiar -la majoria d’elles vídues que han hagut de reconstruir soles les seves cases- han agraït sincerament el gest. ‘És la primera cosa concreta que em donen després de l’horror que hem passat’, deia una dona de 58 anys que ha perdut el marit i tres fills durant la guerra. Una altra d’elles destacava que amb la vaca estarà ‘entretinguda’ i deixarà de pensar durant una estona cada dia en el seu marit, les restes del qual encara no han estat trobades.

Krava, final

Dilluns 24

El nostre darrer dia a Bòsnia plegats el passem a Mostar. El camí fins arribar a una de les ciutats que més va patir durant la guerra és preciós. Un riu ens acompanya en tot el recorregut i les escarpades muntanyes deixen poc després pas a unes valls més suaus i àrides.

Arriben a Mostar, una ciutat que ha recuperat els edificis més emblemàtics, com el pont de Mòstar, del 1556 i que fou reinagurat el juliol del 2004. Hi ha però moltes cases que presenten una imatge espantosa. Estan totalment enderrocades per les bombes i la deixadesa ha fet que hi creixi frondosa vegetació que saluda a través de les finestres esquerdades. Visitem una mesquita des del seu interior i la guia ens explica el ritual que segueixen els musulmans per resar.

Caminant per Mòstar dóna la sensació que la ciutat s'ha convertit en un lloc de turisme habitual. A l'entorn del pont hi ha moltes botiguetes però el què s'hi ven és, en la seva majoria, de procedència turca.

Dinem en un restaurant d'un centre comercial, allunyat del què nosaltres pensaríem que és un restaurant típic bosnià.

Part de l'expedició retorna a Sarajevo on l'endemà prendrà l'avió per tornar a Girona. Alguns agafen els cotxes per refer el llarg camí iniciat dies abans fins a Sarajevo.

El final del viatge ha arribat. Abandonem Bòsnia però hi deixem part de les nostres emocions i ens enduem una bona lliçó del què no pot tornar a succeir. Mai més. Mai més.

Krava, Records de guerra

Diumenge 23

Avui dedicarem el dia a visitar la ciutat de Sarajevo. L'autobús ens recull a primera hora del matí i anem fins al túnel. En temps de guerra, sempre queda l'arma de la imaginació; i això ningú els hi podia arravatar als ciutadans de Sarajevo. Després de l'embargament d'armes de l'ONU i de l'escassetat d'aliments, el fill del president bosnià va tenir la idea de construir un túnel subterrani que comuniqués la ciutat amb la única part dels afores que no estava conquerida pels serbis.

Sense la certesa de saber si es trobarien, van començar a excavar des de l'interior d'un bloc de pisos i des del pati d'una casa dels afores. Després de quatre mesos de treball i molts esforços van aconseguir unir els dos túnels. En total, 800 metres que van salvar la vida de moltes persones. Per aquest rudimentari túnel hi passaven tres cables diferents per a transportar fil telefònic, llum i aigua. Sense les mesures oportunes de seguretat, el túnel quedava ple d'aigua en ocasions i suposava un perill però era la única manera d'evacuar ferits, entrar armes a la ciutat pels combatents bosnians i entrar-hi també aliments i reserves. Afortunadament, tot i que els serbis van acrivillar la zona on creien que estava el túnel, mai van trobar-lo.

Vam tenir l'oportunitat de caminar per uns quants metres d'aquesta construcció, que es conserva encara intacte. No fa més d'un metre i mig d'alt i la sensació d'asfíxia és inevitable. La Leila ens va explicar els detalls de la construcció i vam poder veure un vídeo sobre l'ús del túnel.

Tot seguit, vam poder entrar dins la Biblioteca, un edifici del segle XVIII que tres bombes van convertir en flames i cendra durant la guerra. Milers d'exemplars van desaparèixer. La reconstruccio d'aquesta biblioteca s'està duent a terme molt lenta a causa de la falta de fons.

Una altra de les visites obligades és el cementiri de Sarajevo, construït al costat de l'estadi olímpic per enterrar els morts de la guerra. La marea blanca de làpides on descansen els morts –enterrats segons el ritu musulmà- es perd a la vista. Milers de persones caigudes per l'ànsia de terra i el rencor.

Per dinar, visitem un lloc meravellós, el Parc Princeva, un restaurant situat en una zona alçada de la ciutat que et permet contemplar una vista impressionant de la ciutat, coronada per minarets i torres d'església i una munió de teulats vermellosos.

A la tarda ens espera un dels moments més emotius del dia. Visitem el Museu d'Història de Sarajevo, on en Miquel hi té exposada de manera permanent 'Fragments de Sarajevo'. La directora ens rep amb els braços oberts. Ens explica que tenen manca de recursos; això explica la sensació de deixadesa que tenen les instal·lacions.

En Miquel fa una emotiva presentació de l'exposició que simbolitza el passat de la ciutat però també com aquesta s'ha aixecat i camina cap al futur. Al costat de grans fotografies (en realitat són fotocòpia de les originals, en blanc i negre) s'hi troben petites fotos en color de l'estat dels edificis deu anys més tard. De les paraules d'en Miquel es desprèn un amor immens per la ciutat i, com ha passat en més d'una ocasió en aquest viatge, les llàgrimes fan acte de presència.

L'exposició principal del museu ens deixa a tots bocabadats. Amb la simplesa de retalls de diari, objectes que permetien la supervivència de les gents de Sarajevo i alguns mobles, se'ns mostra què va significar la guerra per aquesta ciutat que va viure assetjada tres anys on van morir milers de persones, molts d'ells nens. Ens expliquen que la bogeria dels serbis anava tant enllà que fins i tot demanaven les notes a les escoles musulmanes per aniquilar els nens que treien millors notes i evitar que el poble musulmà de Bòsnia tingués un futur. Com es va poder permetre tot això!

Els ànims es relaxen quan els dos cantaires de l'expedició agafen la guitarra i ens canten unes quantes cançons, inclosa una cançó dedicada a Sarajevo que emociona especialment als amics bosnians que ens acompanyen.

La nit acaba en un restaurant a l'avinguda dels franctiradors, el Via del Corso, difícilment oblidable. Com si ens haguessin parat una trampa, ens demanen 42 euros per cap, amb un beure que nosaltres no hem consumit. Llarga estona de discussió (gràcies a l'anglès perfecte de l'Anna) i el jefe del local continua prenent-nos el pèl. Ironies de les coses.