02:45 de la matinada. Es comencen a escoltar els primers sons de rodes de maleta lliscant per sobre de l'asfalt. És l'hora de trobada i la primera part de l'expedició gironina del projecte Krava és a punt de començar el seu llarg camí fins a Sarajevo. La primera parada serà Ljubljana, capital d'Eslovènia, on farem nit per partir en dos un viatge de quasi 2.000 quilòmetres.
La furgoneta d'en Miquel farcida de dalt a baix d'una munió de caixes –totes pesades i recomptades per no tenir problemes al passar les diferents duanes-: roba esportiva, material escolar, ordinadors...tot cedit per entitats de Girona i el Maresme. L'objectiu, repartir-ho a diferents escoles de Sarajevo. A la furgoneta l'acompanyen tres cotxes més, en total, partim 17 persones.
Fem alguna breu parada en alguna estació de servei francesa, encara de nit, i amb els ulls mig clucs. L'esmorzar calorífic arriba a Mònaco, cap a les deu del matí. Cistell fora, estovalles desplegades sobre un mur en vistes al mar (millor dit, a un gran transatlàntic) i assortit d'embotits, vi i pa amb tomàquet.
La ruta continua per la costa francesa fins arribar a territori italià. Travessem molts, mots túnels per autopista, tot bordejant el mar. Passem prop de Gènova i ens endinsem per l'interior fins arribar a Trieste i passar la darrera frontera.
El camí continua i anem sumant quilòmetres. Amb parades intermitents cada tres hores, arribem finalment, a les nou del vespre (després de 18 hores de viatge!) al nostre primer destí: Ljubljana. Gràcies a les noves tecnologies trobem sense problemes l'hostal, una mena d'alberg juvenil per a europeus 'on tour'. La ciutat ens sorprèn amb una frenètica activitat, terrasses d'hivern plenes, nombrosos de grups joves transitant per una ciutat amb un centre ordenat i accessible.
Deixem bosses i ens dirigim a sopar. Ens recomanen un restaurant proper, Sokol, es diu. Recobert de fusta i amb cambrers vestits de manera folklòrica, ens enfrontem a una llarga carta de carns, amanides, peixos i plats típics. Sabem però per on començar. 'Que ens portin una pivo!', (cervesa) demanen els més impacients. Alguns ens deixem aconsellar, amb més o menys sort, i omplim les panxes amb grans trossos de carn de port, vedella o cérvol, algunes sopes de bolets o Begova Corva (la típica sopa eslovena) i un pastís calent amb ingredients de difícil qualificació.
En Miquel ha fet nit a la furgoneta era la unica manera de estar segurs que la seva carga restes intacta
Cansats però contents, una part del grup vol aprofitar les poques hores de son. Compartim dues habitacions de vuit places, al més pur estil alberguista. D'altres, empesos per l'ambient que es respira als pulcres carrers del centre, sortim a fer la darrera pivo de la jornada. Demà ens espera un altre llarg però sempre gratificant dia de cotxe fins a Sarajevo. Poc més de 500 quilòmetres que recorrerem, si tot va bé, amb nou hores de viatge. Serà un nou dia per sorprendre'ns i emocionar-nos. Un més de tots els què ens esperen en aquestes terres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario