Krava, Sarajevo!

Divendres 21
El dia comença aviat, i amb la mateixa roba..Quina manera de rebre els nostres col·legues gironins que arriben avui en avió! Sense tenir novetats d'en Miquel i l'Anna –retinguts a la frontera bosniana- ens decidim a emprendre una jornada de turisme per Sarajevo.
Les coses es torçaran aviat però
Puguem al tramvia i l'Isaac és l'encarregat de demanar deu bitllets. Intenta fer-se entendre amb el conductor i torna al·lucinat pel preu. Toquem a 18 cèntims per cap. 'Si que és barat el transport públic a Bòsnia', pensem. Poc després puja un revisor amb cara de pocs amics i ens demana el bitllets. Orgullosos d'haver-ne comprat li mostrem. L'home, que no pronuncia ni una paraula en anglès, ens continua demanant un per un el nostre bitllet. Intentem fer-li entendre que el conductor ens l'ha venut com un abonament per a deu persones. Ingenus!!! El conductor tampoc deuria saber anglès i viatjàvem tots deu amb un abonament senzill!
Pas següent, el revisor ens demana els passaports. Ostres! Estan a l'hotel, a recepció, els necessiten fins que no paguem les habitacions i, és clar, l'home dels diners (en Miquel) està retinguts amb els compatriotes del revisor a l'aduana
Ens fan baixar del tramvia i ens imposen una multa que, al canvi, és d'uns 28 euros per cap. Per més que ens esforcem en explicar-li la situació no entra en raó. Finalment, i després de cridar una altre revisor que ens entenia en anglès, li expliquem la situació. Acabem pagant una multa entre tots. Uf, un obstacle més superat!
Ens trobem amb la Leila, la nostra traductora a Sarajevo i ens comunica les males notícies.
Sembla que falta un paper i que la furgoneta no podrà passar de cap de les maneres.
Ens temem el pitjor i, per si de cas, fem una compra de productes d'higiene personal i alguna cosa de roba
Arribem al barri turc de Sarjevo (Basçarsijsk) i allà ens trobem amb l'altra part de l'expedició gironina.
Per fi bones notícies! I encara en serien més quan ens van saber que finalment en Miquel i l'Anna poden passar. Coses de les administracions, al final resulta que el paper que havia de servir per avalar el material i que, inicialment, l'havia de presentar alguna ONG bosniana el poden signar els mateixos Fotògrafs per la Pau.
I 24 hores per arribar a aquesta conclusió
Afortunadament, al vespre arriba en Miquel i l'Anna a l'hotel i amb igual il·lusió rebem els nostres equipatges.
Dutxa refrescant i ens dirigim a una antiga fàbrica de cerveses (de la Sarajevko Pivo) per celebrar el nostre primer sopar tots plegats
Allà ens retrobem també amb els tres diputats que han vingut fins a Sarajevo
El sopar no acaba tard, demà és el gran dia i cal estar amb els ulls ben oberts i el cor serè per captar totes les sensacions i les emocions que viurem a Srebrenica.