FOTÒGRAFS PER LA PAU: Krava, l`entrega del material i de les Vaques

Dissabte 22-09-2007 /06:30.

Prop de les 50 persones que hem viatjat des de Girona fins a Sarajevo per acompanyar en Miquel en l’entrega de les vaques i les ovelles ens situem ja al vestíbul de l’hotel. Tot i la son que impera, és un dia il•lusionant per tots i això es nota.

Fins a Srebrenica ens esperen quatre hores de camí, de carretera de muntanya i corbes. Com fins avui, el temps ens està regalant uns magnífics dies assolellats de final d’estiu i aquest dissabte no és diferent. Fem una petita aturada per esmorzar en un bar de carretera. " Finalment, prop de les 11 arribem a Srebrenica. El paisatge que ens ha acompanyat al llarg del viatge és magnífic: valls verdes i frondoses. És colpidor com es barreja la bellesa del lloc amb l’horror que s’hi va viure.

Per les muntanyes verdes que nosaltres ara divisem, 12 anys endarrere s’hi amagaven innocents que fugien de la mort. I les mateixes muntanyes eren rastrejades pels seus botxins. La furgoneta carregada de material escolar avança l’autobús que hem llogat per a transportar-nos d’una banda a l’altra.

En Miquel anirà a fer la descàrrega del material a les instal•lacions que les Mares de Srebrenica i Zepa tenen a l’antiga fàbrica de bateries de Potocari (escenari del cruent genocidi del juliol del 1995). Des de Girona, Fotògrafs per la Pau ha aconseguit transportar 10 ordinadors nous, 13 de segons ma, material esportiu, roba i material escolar. Tot això serà destinat a deu escoles de la zona. Mentre descarreguen la furgoneta –amb l’ajuda i la germanor de les mares- la resta de l’expedició s’espera a l’escola on es farà aquest dissabte l’ entrega i descarregada del material1. No hi ha escola però està ple de nens i nenes que corretegen al pati de l’escola.

També s’hi poden veure alguns professors, encuriosits de la zona i amics d’en Miquel que avui l’han volgut acompanyar en aquesta gran cita. Mentre esperen l’arribada del material, la Gemma, la petita de l’expedició (9anys) ensenya als nans a jugar a la poma tot dibuixant a terra el quadre per a fer-ho Per fi arriba la furgoneta i els decibels comencen a pujar. Tothom vol veure què hi ha a dins les caixes i vol sortir a les fotografies. Els tres diputats, Joan Pluma, Pere Trias i Miquel Calms, fan l’entrega del material i poc després en Miquel entra a una de les aules. Li fan dibuixar-se a ell mateix a la pissarra i tots els nens el miren atentament. No sabem ben bé si entenien el significat de tot plegat, però l’alegria de les seves cares (plenes d’enganxines de Fotògrafs per la Pau) no demanava cap més explicació .

Després de la visita a l’escola, és el torn de l’entrega del bestiar.

Trepitjar per primera vegada Potocari és una sensació difícil de descriure. Posar els peus allà mateix on saps que anys enrere van morir milers de persones i les vides de les seves famílies van quedar trossejades et fa sentir una fredor a l’ànima que et recorre fins a les puntes dels dits Malgrat tot, avui, 22 de setembre, és un dia d’alegria a Srebrenica. Una filera de mares fan cua davant dels camions carregats de vaques i ovelles.

Gràcies als 60.000 euros recollits per Fotògrafs per la Pau s’han pogut comprar 20 vaques i 100 ovelles que juntament als diners que se entregaran a les mares obtinguts gracies a les aportacions dels Gironins i una part important a la ajuda desinteressada del grup de Barcelona ajudaran a omplir els buits de les butxaques i dels cors de les vídues de la massacre Per fer-ho més lúdic, la germana de l’ Anna ha elaborat uns cartells amb el nom de cada vaca que van lligats a una cinta de colors llampants.

Una a una, anem ‘batejant’ les vaques i ovelles i entregant-les a les seves noves propietàries Escoltar alguns dels testimonis de les dones que van rebre el bestiar era colpidor. Totes havien perdut fills i/o marits a la guerra i, empeses pel record i la necessitat de trobar els desapareguts, havien arribat a Srebrenica pocs anys abans.

Les seves cases estaven a terra i, amb suor i alguns ajuts, van aconseguir condicionar-les per viure-hi. Deien que ara aquesta vaca els serviria per fer llet i mantega que podrien vendre i, el què és més important, omplir part del seu temps, destinat únicament al record i al plor de les víctimes de l’horror.

El dia continua amb una visita al Memorial creat en record de les víctimes on ens passen una pel•lícula que ens remou les entranyes i ens omple la ment de preguntes. Qui pot ser tan criminal de matar les persones com rates.

Dinem, si l’estómac ens ho permet després de tantes emocions, els plats típics que les mares han preparat amb tota la seva estimació. Després visitem en autobús les petjades que durant l’estiu del 1995 va deixar la guerra en els edificis del poble.

Abans de marxar, ens aturem a l’ immens cementiri on es van enterrant els cossos dels homes que es van trobant i identificant a les fosses comuns. Fins al moment, s’ha pogut saber que hi ha més de 6.000 desapareguts, d’aquests 2.4444 estan enterrats. Hi ha més de 6.000 cossos esperant a Tuzla per poder ser identificats i enterrats amb dignitat. La tornada amb bus és silenciosa.

El dia ha estat esgotador. Sopem al Radom, un hotel proper al nostre hotel. La cúpula de l’hotel gira mentre sopes i un pianista acompanya la vetllada.

Quins dos escenaris tan diferents que hem vist avui…. Sortosament la musica dels nostre companys de viatge en Pere Bahi i en Pep Rodriguez ens fa pensar que els dos monts son possibles el de la solidaritat i el de la sastifaccio personal

El que segueix es la Cronica fotografica d en Roger Lleixa i L`Isaac Ruiz dels actes del dia

Som -hi nois Fotògrafs per la Pau a arribat